FLORES PARA ANTONIO

Un emotiu i contingut exercici d’amor i memòria

Alba Flores és la productora, inductora i conductora d’aquest documental en el qual intenta esclarir tantes coses que no sabia, i potser encara no sap del tot, sobre el seu pare, el músic i actor Antonio Flores. En el document també és l’espectador qui coneix i aprèn coses de la vida i obra d’un dels fills de Lola Flores, tan unit a ella que quan “La Faraona” va morir, al maig de 1995, Antonio va entrar en una altra de les seues espirals crítiques i va ser trobat mort a penes 15 dies després de la defunció de la seua mare.
Isaki Lacuesta i Elena Molina, els realitzadors del film, invoquen realitats i fantasmes, músiques felices i tragèdies personals, èxits, drogues i altres dependències, famílies unides i desunides, un matriarcat i moltes fissures emocionals. El documental té la forma d’un enorme puzle unit per desenes de peces trobades en els arxius familiars i muntades amb sentit i sensibilitat per Molina i Lacuesta. Es passa de puntetes per alguns aspectes, però seqüències com la d’Alba, d’esquena a càmera, conversant sobre Antonio amb les seues ties Rosario i Lolita perforen amb tacte una estremidora intimitat. Un altre dels valors del film és que interessa encara que no interesse la música d’Antonio Flores, un altre joguet trencat en la història de la música popular espanyola.