EX MARIDOS

Una perfecta comèdia agradable de vore i escoltar

Segon llargmetratge de Noah Pritzker (Quitters, 2015), Ex marits té una mica de cinema independent americà d’una altra època. És una comèdia d’un altre temps, allunyada dels temes del moment i gens obsessionada amb la conjuntura. I és en eixa fugida de les tendències tant temàtiques com estètiques (és molt agradable veure una comèdia sense ‘look’ de plataforma) on la pel·lícula de Pritzker es fa forta i resulta insòlita i atractiva. Griffin Dunne encarna al protagonista, un pare de família que als seus 60 anys ha de fer front a diversos revessos inesperats, entre ells l’abandó de la seua esposa (Rosanna Arquette) després de més de 30 anys de matrimoni i el distanciament dels seus dos fills, ja adults. Amb la idea del viatge/retrobament com a punt de partida, Ex marits compta amb tanta naturalitat com gràcia i optimisme la crisi d’eixos personatges.

Es nota en la seua manera de concebre situacions i, sobretot, en el profund respecte que demostra cap a diferents generacions d’actors de comèdia. Veure a Griffin Dunne i a Rosanna Arquette junts 40 anys després del film d’Scorsese Jo, quina nit! (1985) és un plus.