ESCANYAPOBRES

L’avarícia i la usura del segle XIX reflex al segle XXI

L’Escanyapobres és una novel·la curta de Narcís Oller nascuda dins del moviment del Naturalisme, que tracta sobre l’avarícia i aïllament patològic que envolta als seus personatges.

Traduïda a diversos idiomes ja al segle XIX, la traducció francesa portava el pròleg d’Émile Zola que la definia com “une tranche de vie, vue a travers d’un tempérament”

Nascuda en el moment del progrés industrial la narració ens il·lustra de com el món rural dona pas a un progrés deshumanitzat que condicionarà i causarà la fi tràgica dels protagonistes. En paraules del lingüista Alan Yates “és una de les creacions més fortes de la narrativa vuitcentista, pel fet de ser, cal admetre-ho, una de les poques que suggereixen i aguanten una autèntica polivalència de lectura i interpretació”.

Adaptar un clàssic port resultar també un mirall de la societat actual, com bé ens conta el director de l’adaptació cinematogràfica Ibai Abas “…amb tota la crisi financera de 2008, em vaig adonar de que la temàtica de la novel·la estava més de rellevància que mai, amb tots els bancs apropiant-se de les cases de la gent que no podia pagar-les, a l’igual que feia l’Escanyapobres”

Abad ha rodat en paisatges naturals de Catalunya i el País Valencià donant-li una aire de Western tan poc habitual a les nostres filmografies “van tindre molts problemes amb Maria Codina (directora de fotografia) i Júlia Camarasa (directora d’Art) per tal de trobar referents a les nostres filmografies…sempre havia volgut fer un western i la novel·la tenia molts elements del gènere, com l’arribada del tren, la conquesta d’allò salvatge i l’arribada d’un personatge que fuig d’un passat fosc i que vol trobar la redempció”. Le Nosferat