ÉRASE UNA VEZ MI MADRE

Amor de mare

Érase una vez mi madre és una història real carregada de tendresa, comèdia i drama dirigida i adaptada pel cineasta francocanadenc Ken Scott.

El film, un èxit a França, narra la tenacitat d’una mare al París dels anys 60 interpretada per Leïla Bekhti, obstinada que el seu fill xicotet, nascut amb una malformació al peu, no siga un discapacitat, i camine per si mateix sense ortopèdies ni aparells. Que siga un xiquet normal amb una vida normal, coste el que coste.

Adaptada del llibre autobiogràfic de l’advocat francés i tertulià de programes Roland Perez, que, de fet, és l’advocat de la icònica cantant Sylvie Vartan, un mite a França, compta amb aquesta última interpretant-se a si mateixa. Segons declara Ken Scott: “Hi ha un equilibri entre el drama i la comèdia, que ja estava en el llibre. Per descomptat que hi havia reptes perquè transcorre al llarg de 50 anys, però m’encanten les pel·lícules que s’expandeixen en el temps. Són molt riques i et fan avançar a través d’escenes que acceleren l’acció, i també d’escenes que tornen al passat. La imaginació del públic emplena els espais en blanc”.

Aquesta és la història real de Roland Perez, nascut en 1963 amb el peu ‘equinovaro’, una malformació en la qual l’extremitat es troba torta i invertida cap a dins i cap avall i que, per aquella època, implicava que el nounat mai podria caminar només. Però per a Esther, la seua mare, això mai va ser una opció. El seu fill aniria a escola pel seu propi peu, haguera de molestar a metges, a Déu o a la cantant Sylvie Vartan. I això és exactament el que va fer.

Però aquesta no és la vida del xiquet, sinó de la seua mare, la dona que va lluitar tant per ell fins i tot quan ell no volia ser cuidat. Una adorable història sobre abandonar el niu que Perez va guardar durant molt de temps en secret i que Ken Scott aconsegueix traspassar ara a l’audiovisual de forma tan bonica i entranyable que resulta impossible no pensar que, si no existiren les mares, algú hauria d’inventar-les. Kaligari