EL CONDE DE MONTECRISTO

14 nominacions als Premis César
Nomina a Goya a Millor Pel·lícula Europea

Una gran versió cinematogràfica de la novel·la de Dumas.

Conta Alberto Manguel, al llibre Una historia de la lectura, que al segle XIX a algunes fàbriques existia la figura del “lector”, una persona que es dedicava a llegir un llibre, una revista, un periòdic, als treballadors que feien tasques mecàniques i monòtones, els quals compaginaven el treball amb l’escolta de notícies i/o aventures per tal d’alleugerir-lo. Diu l’escriptor argentí que tenien les seues preferències: El Conde de Montecristo, por ejemplo, llegó a ser tan popular que un grupo de obreros escribió a Dumas, poco antes de su muerte en 1870, pidiéndole que les permitiera dar el nombre de su personaje a uno de los tipos de cigarros. El novelista francés accedió. Per això, els havans de la marca Montecristo es diuen així.

No hi ha dubte que El comte de Montecristo és una obra literària apassionant, dinàmica, àgil i de lectura fàcil, un clàssic que conté a dintre seu la magnífica frase sobre la lectura de G.K. Chesterton: “La literatura és un luxe, la ficció una necessitat”, perquè té literatura i ficció a parts iguals, i en el millor sentit de la paraula.

Doncs bé, sembla que la darrera versió cinematogràfica d’Edmon Dantés, dirigida per Matthieu Delaporte i Alexandre de La Patellière i protagonitzada per Pierre Niney, manté el nivell de la novel·la. Per a molts, és la millor adaptació de l’obra d’Alexandre Dumas al cinema, ja que la història s’interpreta a la perfecció sense perdre l’essència del llibre. Atticus Finch