CUANDO CAE EL OTOÑO
- François Ozon
- francés sub. castellà
- François Ozon, Philippe Piazzo
- 2024
- França
- Garlan Erlos, Hélène Vicent, Josiane Balasko, Ludvine Sagnier, Pierre Lottin
Sinopsi
Dies / Horaris
Cines El Teler
Dies: divendres 14 a dijous 20 de febrer de 2025 (alerta las horaris)
Horaris:
Divendres 14 a les 18.00 i 22.00
Diumenge 16, dilluns 17, dimarts 18 i dimecres 19 a les 18.00 i 20.00
Dijous 20 a les 18.00, 20.00 i 22.00
Ressenya:
Premi Festival de Sant Sebastián a Millor Guió
Inquietant ‘noir’ rural amb humor negre
François Ozon és possiblement el cineasta francès més prolífic i més habitual a tots els grans festivals de cinema (i com no, també a l’Utiye), compta ja amb una extensa filmografia que aborda tot tipus de gèneres i intencions i que ve regalant-nos films any rere any des del seu debut al llargmetratge (Jospin s’éclaire – 1995).
Ens presenta ara el seu darrer film Quand vient l’Automne, guardonat amb el premi al millor guió a la darrera edició del Donostia Zinemaldia i guardonat també amb el César a la millor actriu (el Goya francès) per al treball de Hélène Vincent que composa eixe magnífic personatge que respira tendresa i terbolesa a parts iguals. “Podem veure a Michelle coma a una mare coratge, però també com a una dona extremadament egoista, capaç de tot per a recuperar el seu net” (Ozon).
El cinema d’Ozon es caracteritza pel seu magistral sentit del ritme i la sàvia direcció d’actrius “Hi ha poques coses més eloqüents que les arrugues d’un rostre” (Ozon).
El guió de Quand vient l’Automne, inspirat en l’estil de Georges Simenon, parteix d’una anècdota real; una tia-àvia del director va intoxicar a la família cuinant uns bolets verinosos. El film barreja comèdia i misteri mostrant-nos la cara amable i sinistra de dues octogenàries i dosificant la informació d’una forma deliciosament perversa.
“Les dones majors de 70 0 80 anys estan particularment invisibilitzades en la societat. Al cinema, solen disposar de papers caricaturitzats o amb rols secundaris. Vaig voler donar-li la volta, posar en primera línia a aquestes dones i mostrar que, tot i que estiguen properes a la mort, segueixen volent gaudir de la vida, plenes de vitalitat, desitjos i amb moltes d’aprofitat els seus últims dies”… (Ozon). Le Nosferat
