BIRD

Un pas més en el relat de la realitat social

El màxim exponent del que s’anomena “realisme màgic” a la literatura és Gabriel García Márquez, sobretot per la meravellosa novel·la Cien años de soledad. L’escriptor colombià és un mestre barrejant la vida quotidiana amb elements onírics, màgics, inexistents, sense deformar-la en cap moment.

Aquesta pel·lícula de la directora britànica Andrea Arnold, ha estat qualificada de realisme màgic per part de la crítica. No hi ha dubte que conté tots els ingredients per formar part d’aquest gènere artístic ja que, amb certa dosi de fantasia i inversemblança, ens reflexa la vida crua i dura a un barri degradat del nord de Kent.

La protagonista del film és Bailey, una xiqueta de 12 anys que viu en un entorn difícil, amb un pare ocupa, camell de droga i sempre absent. Bailey utilitza el personatge que dóna nom a la història: Bird, per transformar i millorar el rerafons de la seua vida.

El realisme màgic en la literatura conté en les paraules i la manera d’organitzar-les la poesia, l’ambient, el context i el punt fantàstic. A la cinta, la directora combina a la perfecció el vent, l’aleteig de les aus, l’estètica, l’austera banda sonora i, fins i tot, els silencis, per aconseguir crear una atmosfera quasi immaterial d’enorme emoció. Atticus Finch