EL AGENTE SECRETO

Vibrant, salvatge, anàrquic i profundament ètic d’un temps fosc

Quan he llegit aquestes dues paraules, «agent secret», he recordat John le Carré. És més, encara he anat més lluny i he rememorat la lectura de Joseph Conrad, ja que l’escriptor polonés va escriure una de les seues novel·les —fora de l’àmbit marítim on més va destacar— amb eixe títol. El que està clar és que totes elles tenen aspectes comuns: un rerefons polític, una ambientació on el context històric del moment és molt important i on hi ha persones que no són el que semblen. En aquest film del director brasiler Kleber Mendonça Filho, també.
        La cinta narra la història de Marcelo Alves, un home que es converteix en agent encobert fugint de la persecució durant la dictadura militar al Brasil l’any 1977. Per protegir el seu fill, adopta una nova identitat, tal com un veritable «agent secret».
Però el títol també és una metàfora que va més enllà de les pròpies paraules, perquè conté una crítica social a la memòria i la realitat política de l’època, on els «agents secrets» són les persones que resisteixen i s’amaguen per sobreviure, les persones descontentes pels abusos de l’administració.
La violència política es troba entrellaçada amb la violència real, amb certa ambigüitat, mentre se succeeixen veritables barbaritats. El director ens mostra el règim dictatorial envoltat de burocràcia i arbitrarietat administrativa. Això sí, de sobte, esclata i apareixen realitats molt més doloroses.
L’argument és molt divers: és un thriller polític, una comèdia neo-noir, una sàtira social, una faula urbana i, és clar, una història d’espies. Atticus Finch