ARCO

Nominada a Oscar, a Globus d’Or, a BAFTA i als Premis Cèsar a Millor Llargmetratge d’animació

Un brillant exercici d’animació contra el pessimisme

El pessimisme és fill del prestigi social i cosí germà de la mirada intel·ligent. El pessimisme, per a entendre’ns, porta ulleres de pasta i de, tant en tant, les fa descendir lleugerament pel cavallet del nas per a atalaiar l’horitzó per damunt del marc. El pessimisme és miop i li agrada veure borrós el paisatge. El pessimisme no fa amics, però tampoc els perd. Es diria que està tan de moda el pessimisme que hi ha motius per a ser molt optimista sobre el seu més que probable creixement sense límits. Per això (i per alguna raó més, però essencialment per això) crida tant l’atenció Arc, el debut a la direcció de llargmetratges del francès Ugo Bienvenu. Arc és, contra tota lògica i malgrat les modes, una pel·lícula optimista. I no sols no s’avergonyeix ni demana perdó per això, sinó que, al contrari, ho celebra en cada segon d’una proposta que recorda tant a Miyazaki en les seues formes (que no en la narració vocacionalment senzilla del francès) com a Robert Zemeckis en la seua narració (encara que també un poc en les formes una mica ampul·loses). Arc és una raresa que retorna el terme distòpia que últimament tant es prodiga al racó de pensar del que, probablement, mai degué eixir. Brillant, oportuna i, per tot el que s’ha dit, distinta. Així és Arc.