BUGONIA

Stone i Lanthimos fascinen amb el seu cinema extraterrestre

Fa més de dos mil anys, el poeta romà Publi Virgili Maró, a la seua obra Les Geòrgiques, ja ens parlava del concepte de bugonia: la generació espontània dels insectes en un cadàver. Només amb el títol, i sabent què significa, aquesta història ja ens desperta l’interès. Però això no és res comparat amb el que ha de vindre després.
Que el director grec Yorgos Lanthimos no ens deixa indiferents ja ho sabem; només cal acudir a la seua filmografia. En aquesta cinta torna a sorprendre’ns i a deixar-nos bocabadats amb la història que ens conta.
Dos joves conspiranoics segresten la presidenta d’una gran companyia, convençuts que es tracta d’una extraterrestre que està a punt de destruir la Terra.
        Bugonia està basada en la pel·lícula sud-coreana Save the Green Planet (2003), i Lanthimos, partint d’una idea ja coneguda, la transforma en una obra inquietant, brutal i amb una força visual i interpretativa descomunal.
Com el millor Stanislaw Lem —aquell excel·lent escriptor polonès que utilitzava la ciència-ficció per parlar de l’ésser humà i les seues misèries, de la filosofia de la vida i del context històric concret—, Lanthimos també utilitza aquest argument enginyós, espectacular i ben tramat per parlar-nos de les dues Amèriques del Nord i dels personatges estrambòtics que les poblen.
Sobra dir que Emma Stone està, com sempre, impressionant, així com el magnífic Jesse Plemons, un actor versàtil dels millors que podem trobar hui dia. Atticus Finch