EL RUGIR DE LAS LLAMAS

L’esforç de les persones davant el foc del bosc

El rugir de las llamas és un documental immersiu i visualment impactant dirigit per Robin Petré (Dinamarca, 2025). La pel·lícula ens transporta al cor del sud de Galícia, una de les regions d’Europa més vulnerables als incendis forestals, i va ser rodada durant un dels estius més calorosos mai registrats.
La cinta s’allunya del clàssic enfocament catastrofista per oferir una observació orgànica i sensorial sobre la convivència ancestral entre els humans, el territori i els animals en un ecosistema fràgil i en tensió constant. No es limita a parlar del foc com a desastre, sinó com un símptoma de la crisi climàtica i d’una relació desequilibrada amb la natura.
Els cavalls salvatges (coneguts com a bestas), que han vagat lliurement per aquestes terres durant segles, esdevenen protagonistes silenciosos. Són presentats com a guardians involuntaris del muntanya, essencials en la prevenció natural d’incendis perquè mantenen a ratlla la vegetació inflamable amb la seua alimentació. No obstant això, la seua població ha disminuït i són víctimes de les conseqüències del foc.
La narració no fa ús de veus en off ni d’entrevistes explicatives. Petré confia en la intel·ligència emocional de l’espectador, utilitzant un llenguatge cinematogràfic basat en fragments, mirades i silencis. La càmera es demora en detalls, capturant la duresa de les mans dels bombers, l’expressió dels ulls dels cavalls i el pols de la gent local que lluita per la supervivència del seu estil de vida i la seua terra. La pel·lícula, doncs, és un retrat de la resiliència compartida entre humans i animals enfront d’un fenomen natural que, segons un dels bombers, ja no xiula, sinó que “rugeix”