LA BUENA SUERTE

Un drama amb ànima de thriller

La bona sort, segons Rosa Montero –autora de l’obra literària en què està basada aquesta pel·lícula–: “depèn de què hom vullga tindre bona sort, te la construeixes tu, te la guanyes tu”. Això ho fa palés a la història amb un personatge que, també segons la pròpia escriptora, li va sortir del subconscient i “se li va escapar”, prenent vida pròpia: Raluca, una dona amb una vitalitat i unes ganes de viure tan fantàstiques que realment és una bona sort conèixer a persones així. I això és el que li passa al protagonista d’aquesta ficció.

Pablo, de viatge en tren –els trens, en totes les seues accepcions, també les metafòriques, són importants a la narració–, decideix baixar-se abans d’arribar a destí, en un poble de mala mort, i comprar-se un pis vell i desendreçat. Sembla que fuig d’alguna situació complicada, d’algú o fins i tot d’ell mateix. En aquest poble troba a Raluca, una dona optimista i alegre que, en efecte, sembla una bona sort haver-la conegut

Construïda com un thriller, com si foren peces de puzle que van encaixant, La buena suerte porta a dintre el suspens i la intriga necessàries perquè ho siga. La trama així ho suggereix i els esdeveniments i personatges que van apareixent així ho denoten.

La directora Gracia Querejeta, amb el meravellós elenc d’actrius i actors (destacant els protagonistes, Megan Montaner i Hugo Silva), donen vida a aquesta ficció que la genial Rosa Montero va crear i enllestir amb mestria.  Atticus Finch