TRES AMIGAS

Brillants diàlegs, divertida, delicada i trista

Després d’iniciar-se com a director a través de diverses comèdies amb alt contingut de slapstick, Emmanuel Mouret va decidir dedicar el seu cinema a explorar les diferents formes que els amors tenen de crear-se i destruir-se, i el va aconseguir amb especial finor en les seves pel·lícules més recents, Crònica d’un amor efímer (2022) que retrata la relació d’una dona soltera i d’un home casat i la reflexió sobre l’adulteri Les coses que diem, les coses que fem (2020).

La crítica apunta que el seu tretzè llargmetratge proposa un viatge apassionant que, pels seus singulars ritmes dramàtics i la seva precisió a l’hora d’orquestrar complicacions sentimentals, evoca tant les pel·lícules de Woody Allen com els drames íntims de Mia Hansen-Løve o els films d’Eric Rohmer.

Les pel·lícules d’Emmanuel Mouret són curiosos oasis a l’ombra de dos dels grans motors de la vida: l’amor i el desig. El director francès explora aquesta vegada la relació entre tres amigues i les seves frustracions de parella, que tenen un denominador comú: volen ser felices. El director imposa a les seves interconnectades històries una successió de girs inesperats tan ràpida com fluida, a través de la que evidencia les coincidències que uneixen a les persones, els malentesos que les separen i les ironies que les colpegen. Entretant, es mostra sensible a l’efecte de la tragèdia, encara que no deixa que la peripècia argumental entre en terreny melancòlic.

En canvi, aporta a la pel·lícula una atmosfera despreocupada i dosis generoses d’humor agredolç tant teixint converses naturalistes amb mestratge com omplint-la d’al·lusions al cinema mut, vistosa metàfora visual dels vaivens romàntics que sofreixen els personatges mentre es veuen obligats a revaluar les seves eleccions i els seus desitjos, eviten convertir-se en banderers de respostes fàcils o moralismes i abracen la incertesa consubstancial a les nostres vides. Kaligari