TIBURÓN

50 anys de terror sota l’aigua, torna a la gran pantalla

Jaws (1975) va ser el primer gran èxit de Spielberg, èxit que va suposar que s’estrenara després el seu primer llargmetratge The Sugarland Express (1974) titulat ací com a “Loca Evasión”. També havien vist a les pantalles espanyoles, unflat a 35 mm i amb metratge allargat, el seu telefilm Duel (1971) ací titulat “El diablo sobre ruedas”.

A partir de Jaws la carrera del “Rei Mides de Hollywood” ha estat imparable (excepte el fracàs de 1941 (1979). La pel·lícula va marcar un abans i un després en el cinema d’aventures d’animals perillosos que aguaiten i ataquen heroïnes i herois (abelles, piranyes, anacondes, caimans,…). També ens va marcar a una generació d’espectadors que, durant un temps, entraven a banyar-se a la mar amb molta més cautela.

Jaws va ser també el primer gran èxit de John Williams que va guanyar el seu primer Oscar per a una partitura original (abans havia guanyant un Oscar per l’adaptació musical al cinema de Fiddler on the Roof – 1971). El film va suposar també per a Williams el començament d’altra carrera imparable i inigualable al cinema. I és que el tàndem Spielberg/Williams s’ha convertit possiblement en el més fructífer en quantitat i qualitat del setè art (amb permís de Hitchcock/Hermann o d’Almodovar/Iglesias).

El començament de la pel·lícula ja resulta modèlic; unes preses submarines que mostren poc més que aigua i cames de nedador(e)s, i un tema musical que apareix per a anticipar el terror més absolut, el terror (quasi)invisible, aquell on la víctima no sap per on la van a atacar.

A una entrevista al programa de la CBS The Late Show with Stephen Colbert Spielberg va explicar “Johnny em va telefonar i em va dir que tenia el tema musical per al tauró. Vaig anar corrent a sa casa i quan me’l va tocar al piano jo creia que m’estava fent una broma, amb sols un parell de dits aporrejava el teclat; Duh-Duh…Duh-Duh” Eixe Duh-Duh ha acabat convertint-se en un dels leitmotiv més famosos del cinema i, com posteriorment va reconèixer el director, la seua salvació per a pal·liar els continus problemes que van tindre amb l’animal mecànic, substituint la seua presència pel tema minimalista creat pel genial compositor. Le Nosferat