UNA QUINTA PORTUGUESA

El seu delicat i precís cinema profundament humanista

La directora valenciana Avelina Prat va començar a treballar com a arquitecta abans d’aventurar-se en el món del cinema on va treballar primerament molts anys com a Script (la persona que controla els rodatges per tal d’assegurar una perfecta continuïtat entre tots els plans que després s’han d’unir i empeltar a la sala de muntatge). Una quinta portuguesa és el seu segon llargmetratge després de Vasil (2022) on també es va encarregar (com en aquest) d’escriure el guió.

Una quinta portuguesa ens conta la història d’un home al que se li enfonsa la seua vida quan la seua dona l’abandona per a tornar-se’n a la seua Sèrbia natal. Mig perdut, mig fugit, Manuel (un esplèndid Manolo Solo) acaba reinventant-se un personatge al nostre (prou ignorat) país veí.

Basada parcialment en un succés real; un home al que se li va donar com a desaparegut i que va tornar voluntàriament 20 anys després per a declarar que seguia estant viu. “Allò que m’interessa és eixa possibilitat real de deixar-ho tot enrere. Tot i viure la vida d’un altre segueixes carregant una motxilla i, per suposat, segueixes sent tu, però les noves vivències et van conformant i, al final eres la suma de tot”, diu la directora.

La història està poblada de personatges suggeridors, de frases que queden gravades (“de quan en quan necessite veure la meua vida des de lluny… Als fantasmes cal atendre’ls”). La posada en escena és magnífica i molt subtil (es noten les taules de la directora coma a secretària de rodatge), amb una extrema cura pels detalls amb lleugers i elegants moviments de càmera i un ús intel·ligent de les el·lipsis que aconsegueixen incrementar la nostra atenció durant la seua visió.

“Manuel troba un lloc on trasplantar-se literalment, un lloc on les persones semblen que es respecten, cadascuna amb els seus temps, els seus silencis, les seues ferides i els seus passats. Hi ha una harmonia, gens forçada, gens edulcorada, que traspua una humanitat que a mi, personalment, em traspassava”, comenta l’actor.  Le Nosferat