FOLLOWING

Un debut intel·ligent, ambiciós i tècnicament aconseguida

Alguna vegada has tingut la sensació inexplicable que et segueixen? I com et sents en tornar a casa i trobar que les coses – com els teus CD, els teus llibres o aquell parell d’arracades en la tauleta de nit i semblen subtilment fora de lloc? Petits errors molestos que et fan aturar-te, pensar i revisar. Aquesta és la premissa intrigant darrere de Following, una pel·lícula molt intel·ligent del britànic Christopher Nolan. Després vindrien Memento, 2000; Batman Begins, 2005; Origen, 2010; Interstellar, 2014; Oppenheimer, 2023 …

El film conta la història d’un jove escriptor sense treball i en plena sequera creativa decideix seguir a la gent pel carrer per a veure si així troba inspiració. Però convertir-se en un “voyeur” té els seus riscos… Nolan va debutar amb aquest drama de suspens rodat en blanc i negre i en 16 mm, durant els caps de setmana i amb un pressupost de 6.000 dòlars.

El Londres de Nolan, si és que és Londres, perquè no hi ha cap menció clara del lloc a la pel·lícula, però sens dubte sembla que ho fora, és un clarobscur en blanc i negre de persecució pausada i eventual captura.

Muny la seua premissa per a cada gota de tensió que pot extreure’n, i la pel·lícula està magníficament rodada i complementada per una banda sonora nerviosa i colps que augmenten i disminueixen amb l’acció a la pantalla. Desconcertant i ocasionalment enginyosa, així és la pel·lícula de Nolan. Kaligari