LA TUTORÍA

L’acusació a un company de classe d’agressió sexual

“Armand, una altra vegada”, diu la professora al director del col·legi. La frase no necessita massa explicacions. Qualsevol entén aquest “una altra vegada”. Reiteració, cansament. El clàssic alumne que s’ix del test. De fet, el títol original presa el seu nom: Armand. No obstant això, potser perquè res és el que sembla, per a la seua estrena espanyola s’ha rebatejat com La tutoria.
El director Halfdan Ullmann Tøndel és net de l’actriu Liv Ullmann i el cineasta Ingmar Bergman, i amb la seua òpera prima demostra haver heretat l’interés del seu avi en explorar territoris inhòspits de la psique i la societat i a retratar frontalment els aspectes més pertorbadors del comportament humà.
Com més anem aprenent sobre els personatges, més desconcert experimentem. La pel·lícula maneja els espais, la càmera i el so per a incrementar el suspens i la sensació de claustrofòbia, que així mateix matisa a través de l’humor negre i el sentit de l’absurd, i en el seu avanç va trencant vincles amb la realitat per a endinsar-se en el surrealisme i l’abstracció. En el procés proposa més idees temàtiques i formals de les quals pot gestionar, però la seua capacitat per a generar atmosferes i la seua voluntat de prendre riscos es basten per a celebrar-la com un debut més que prometedor.