LA LUZ QUE IMAGINAMOS

Gran Premi del Jurat al Festival de Cannes
Nomina a Globus d’Or i als BAFTA

Mirada a l’Índia inèdita, genuïna i gens turística, tan femenina com feminista

El títol d’aquesta producció és molt significatiu per descriure els missatges que la debutant cineasta índia Payal Kapadia, ens regala amb ella, ja que conté a dintre d’aquestes quatre paraules, gran part del que veurem o, millor dit, sentirem al film. No hi ha dubte que la imaginació és una arma molt poderosa que té l’ésser humà per crear històries i per contar-les, i si aquesta es concentra en la llum que il·lumina la vida, la metàfora està servida.

Dues infermeres que comparteixen pis a Mumbai i les seues rutinàries i quotidianes vides, són les protagonistes d’aquesta cinta. Però, com a les bones històries, això és un resum incomplet i, per tant, incorrecte. Des de l’atapeïda i claustrofòbica Bombay, la quarta ciutat més poblada del món -que funciona com a rerafons perfecte-, fins als desitjos més íntims dels personatges, prenen forma en aquesta narració sensible i emotiva que retracta amb delicadesa i des d’un context caòtic, la bellesa que brilla per dintre de cadascú.

Si entrem en la història i es deixem portar per la meravellosa direcció i interpretació, comprovarem que la tristesa que de vegades desprèn la pel·lícula, es transforma en esperança quan els personatges conflueixen i entre tots enriqueixen les seues vides, a la recerca d’un futur millor. Atticus Finch