ANORA

Palma d’Or a Millor Pel·lícula al Festival de Cannes

No és un conte de fades sinó la seua part de darrere

Anora és l’última proposta de l’estatunidenc Sean Baker, Palma d’Or a Cannes, en la qual mescla gèneres i tradicions per a donar-li la volta des del cinema indie al mite hollywoodense de Pretty Woman.

Arreplega la crítica que, des de la seua estrena a Cannes, es parla de Anora com la pel·lícula que mai va ser Pretty Woman, potser la comèdia romàntica més famosa del final del segle XX. La pel·lícula de Baker circula durant els seus primers 45 minuts pel conte de fades, amb el seu milionari príncep blau, per a transformar-se a partir del seu equador, en una road movie nocturna, còmica i desolada, també inesperadament romàntica.

Alié a modes i al prestigi internacional, Sean Baker ha construït una filmografia sòlida i fascinant amb històries originals, que aborden la desigualtat, les diferències de classe i les mentides del capitalisme; lluny de moralismes, amb personatges complexos als quals sempre dona un tracte profundament humà.

En una entrevista ha reconegut que li agrada “incloure humor perquè conte històries dures sobre persones que breguen amb situacions complicades i si no fiques això resulta massa difícil. La vida és una combinació de pathos i comèdia, quan hi ha dues persones hi ha humor i les pel·lícules han de tindre-ho per a ser autèntiques”.

En uns temps proclius al puritanisme, els prejudicis i l’autocensura, el cineasta de Nova Jersey tracta de front temes tan espinosos com les diverses dimensions de la indústria del sexe i el treball sexual amb tota la delicadesa i amplitud de mires.

A més, la pel·lícula explora determinats temes “com en quin moment una persona troba la maduresa i entra en l’edat adulta. Com es veu, molts adults creuen que ho són, però es comporten com a xiquets. M’interessa eixe tema i cadascun el pot aplicar al que vulga, per exemple, a un país, el meu, que no ha madurat en absolut”.  Kaligari