POLVO SERÁN

14 Nominacions als Premis Gaudí

Valenta, audaç, intel·ligent, sense sentimentalisme, sense jutjar

Polvo serán és una pel·lícula musical, atrevida i desinhibida sobre la mort digna i els traumes familiars. Una tragèdia d’aire clàssic tan profunda en el seu dolor com elegant i gràcil en les formes, tan lluminosa com inquietant. Per fons, per forma, per pes i per calibre, Marqués-Marcet crea la seua pel·lícula més redona fins al moment.

Carlos Marqués-Marcet orquestra un delicat ball amb la mort. Aconsegueix, a través de la partitura obsessiva i elèctrica de María Arnal i del ball, un nivell d’intimitat inusual. I és que en aquesta proposta fílmica ofereix una subtil exploració de l’amor, la mortalitat i les opcions a l’hora d’afrontar el pas final de la vida, mesclant realisme amb poètiques seqüències de dansa. És en aquest punt on fa la seua aportació artística La Veronal, la companyia de dansa contemporània de l’ontinyentí Marcos Morau, en la seua primera incursió cinematogràfica, imprimint el seu segell característic en aquesta ficció interpretada per Ángela Molina i Alfredo Castro. Més detalls sobre la part de la dansa els aportarà Julia Cambra, ontinyentina i ballarina de La Veronal, qui ha participat de manera directa en aquesta part artística del rodatge de la pel·lícula.

La crítica manté que no és casual que s’haja triat el musical, el gènere més artificiós i que li done forma de tragèdia d’aire clàssic. El film no vol adoctrinar, sinó simplement atrevir-se. Polvo serán és un exercici de risc al límit de tot: del que és comprensible, del que és sublim, del que és ridícul, del que és terrorífic i fins i tot, de la rialla. Kaligari