LOS DESTELLOS

El millor cinema possible sobre la millor humanitat

Al seu tercer llargmetratge la cineasta Pilar Palomero no s’ha basat en un guió original propi (com a les anteriors Las niñas i La maternal, sinó que ha adaptat el relat curt Un corazón demasiado grande de l’escriptora basca Eider Rodríguez, per a forjar una obra íntima i madura farcida de detalls: mobles antics, objectes, paisatges, el pas del temps,… i eixos centellejos o brillantors vitals que apareixen en situacions doloroses, centellejos que, finalment, han donat títol a la pel·lícula.

La directora s’apropia del relat de Rodríguez portant l’acció de l’Hendaya original a l’Horta de Sant Joan tarragonina on ella passava els estius a casa del seu iaio, paisatge que aporta al relat eixa estètica llum mediterrània. “Per a mi és un lloc que té una energia especial. Me’n he adonat que necessite trobar-me molt vinculada als espais on treballe i que aquests signifiquen molt per a mi. Unir els meus records personals és una forma de posar-me al servei de la pel·lícula”

Palomero ha fugit en tot moment de ser dramàtica, però també de ser romàntica. “Volia que no hi haguera cap moment d’excessiu dramatisme. Tot i que la pel·lícula tracte sobre l’acompanyament a una mort, per a mi és una pel·lícula sobre la vida, sobre ser conscients de que tenim que estar presents en eixa etapa final”

En un relat íntim que aborda el darrer període vital d’una persona que ha estat estimada, el repartiment cobra una importància cabdal i, en aquest cas, les interpretacions de Patricia López, d’Antonio de la Torre i de la jove Marina Guerola són excel·lents i ja s’albiren com a ferms candidats als Goya d’enguany. Le Nosferat