EL PADRINO

Una obra mestra de l’historia del cine

El llibre El Padrí, de l’escriptor novaiorquès d’origen italià Mario Puzo, es va editar l’any 1969 i, segons els experts, és la primera vegada en què apareix la màfia novel·lada. Don Corleone, la seua vida, la seua família i els seus negocis són l’eix central d’aquesta narració. El context de l’època no és gens menyspreable tampoc. Aquest fet iniciàtic ja és important des del punt de vista de la creació per a un escriptor, ser pioner en un estil no passa moltes vegades a la vida. De fet, la història tingué molt d’èxit de vendes a les llibreries. El Padrí és una lectura atraient, fàcil, amena, interessant, amb una història que no pots deixar de llegir, t’enganxa i la gaudeixes… Però no és una obra mestra.

L’obra mestra la va realitzar 3 anys després, el 1972, el cineasta també nord-americà Francis Ford Coppola, al adaptar l’obra al cinema. Tot en la pel·lícula El padrino sembla perfecte: els actors i les actrius, les seues interpretacions memorables, la música, les localitzacions, la contextualització… Per tant, podem dir moltes coses encara, com a lectors, del llibre de Mario Puzo: és fantàstic, un veritable best-seller i, finalment, un gran guió cinematogràfic; de la pel·lícula -que òbviament gràcies al llibre es va fer-, ja s’ha dit tot i és insuperable. Francis Ford Coppola és molt més conegut que Mario Puzo i El Padrino és, inevitablement, Marlon Brando. És de les poques vegades que la pel·lícula supera al llibre. Atticus Finch