MARCO

Gran interpretació d’Eduard Fernández, enorme

Per a escriure ficció s’ha de fer creïble qualsevol cosa, també la quotidianitat, s’ha de tindre talent perquè el que s’està creant no semble una pantomima, un engany, una absurditat. En definitiva, com deia Vladimir Nabokov: “tot gran escriptor és un gran embabucador”. Perquè, si el que es descriu és la realitat, aquesta, per molt inversemblant que parega, no ha de demostrar res, els fets l’avalen.

Enric Marco Batlle, el personatge d’aquesta pel·lícula, és una persona real que va arribar a ser Secretari de la CNT i president de l’Amical de Mauthausen, una associació creada pels deportats espanyols dels camps de concentració nazi, on Marco feia emotives xarrades i explicava la seua pròpia història com a supervivent dels camps. Doncs, era tot mentida, s’havia inventat la seua biografia.

Al film es conta la història d’aquest entabanador professional, qui va obsessionar escriptors com Javier Cercas, el qual va escriure el llibre El impostor, meitat assaig, meitat ficció, tal com la vida de Marco.

La cinta dels directors Aitor Arregi i Jon Garaño està interpretada per un elenc magnífic d’actrius i actors, i la protagonitza el meravellós Eduard Fernández, el qual sempre arriba a fites colossals en les seues actuacions, en aquest treball també.

Al cap i a la fi, com diu l’escriptor Juan José Millás: la realidad es un delirio consensuado, i aquest individu que dona nom a la pel·lícula és l’exemple perfecte d’aquesta afirmació. Atticus Finch