Un exercici de desmesura, enginy i imaginació visual

Aspira a convertir-se en una de les pel·lícules més macarres de la temporada, una pel·lícula disposada a provar-ho tot per a deixar a l’espectador bocabadat, convençuda que no té res a perdre.

El talismà de Sang en els llavis és Kristen Stewart, tot un ídol generacional pel qual ha apostat la directora Rose Glass. Sensual, brutalment violenta i amb una força cinemàtica indubtable, l’actriu posa tota la carn a la graella d’un romanç malaltís de testosterona al costat d’un sagnant relat de venjança amb el maltractament de gènere com a catalitzador.

Sang en els llavis se submergeix en el món del culturisme de l’Amèrica profunda. El personatge de Stewart treballa en un gimnàs de carretera de nou Mèxic, amb una rutina que farà un gir de 180° quan es creua en el seu camí una culturista explosiva. Però els esdeveniments variaran el seu rumb i la pel·lícula entrarà de ple en un thriller, una violenta pel·lícula de venjança, en la qual Glass desplega un imaginari portentós.

Al llarg del seu trajecte plagat de girs i explosions narratives, sense por d’excedir les convencions del gènere, la crònica negra naix com una pel·lícula dels Coen, s’endinsa en els territoris de Thelma i Louise i és presa pel frenesí propi de Nicholas Winding Refn.

Hi ha en tot cas una personalitat i un caràcter propis en el mode en què Glass conjuga i controla tots els elements, mantenint-se en el límit de la caricatura, com el fa Ed Harris interpretant al pare de Lou, el capo del poble, al capdavant d’un negoci d’armes, que funciona com una desbocada ombra patriarcal.

Però si el joc absurd d’aquesta pel·lícula qualla és gràcies a Stewart, que aprofundeix en la seua imatge d’heroïna neopunk i queer, amb una presència forta, que es fa cada vegada més gran segons es desenvolupa la història. Kaligari