NOUVELLE VAGUE
- Richard Linklater
- francès sub. castellà
- Holly Gent Palmo, Laetitia Masson, Michèle Pétin, Richard Linklater, Vincent Palmo Jr.
- 2025
- França
- Aubry Dullin, Bruno Dreyfurst, Guillaume Marbeck, Zoey Deutch
Sinopsi
Dies / Horaris
Cines El Teler
Dies: Del 30 de gener a 5 de febrer de 2026 (alerta las horaris)
Horaris:
Divendres 30 i dissabte 31 a les 18.00 i 22.00
Diumenge 1 a les 18.00
Dilluns 2, dimarts 3, dimecres 4 i dijous 5 a les 18.00 i 20.15
Ressenya:
10 NOMINACIONS ALS PREMIS CÈSAR:
Millor Pel·lícula, Millor Guió, Millor Actor revelació, Millor fotografia,…
Homenatge a Godard i al cinema de la Nouvelle Vague
Voilà ce qu’est le cinéma: une aventure qui porte en elle la philosophie de cette aventure. (Jean-Luc Godard). No deixa de ser curiós que siga un director americà el que haja filmat aquesta proposta cinematogràfica al voltant de l’any fundacional de la Nouvelle Vague i dels 17 dies de rodatge de la mítica A bout de souffle (Godard – 1959).
Filmada en blanc i negre pel director de fotografia David Chambille (com va ser filmada la pel·lícula que homenatja), s’ha intentat recrear el Paris de l’època, els seus cafés, els seus apartaments, la redacció de Cahiers du Cinema. Linklater es va imposar des d’un principi unes normes molt clares: filmar en blanc i negre, en format 1,37:1 i en francès, a més va prescindir d’steadycams, ni riels per als tràvelings ni, per suposat, cap dron. Altre dels grans encerts del film és l’acurat treball de càsting on s’han buscat (i trobat) actrius i actors que no sols s’assemblen sinó que han sabut impregnar-se de l’esperit adequat per a encarnar als actors, actrius, directors i productors que van fer possible aquest moviment que va trencar totes les regles establides pel MRI (Mode de Representació Institucional – tal com va encunyar el crític i historiador Nöel Burch).
La pel·lícula es gaudeix sense cap necessitat de ser cap cinèfil(a) però, evidentment, està farcida de frases i cites cèlebres que faran la delícia dels amants d’aquest moviment irrepetible i que va suposar una modernització del cinema (també de l’institucional, p Ex. Psycho (1960) no s’haguera rodat a blanc i negre ni Hitchcock s’haguera atrevit a matar a la seua protagonista a la mitja hora de pel·lícula sense l’aparició de la Nouvelle Vague)
Per a Linklater “fer Nouvelle Vague ha estat com tornar a tindre 28 anys, quan començava a fer cinema…guiats per la memòria de Godard, ens vam deixar portar per la improvisació i eixa mescla de vertígen, inseguretat i entussiasme”
Le cinéma est la plus belle escroquerie du monde. (Jean-Luc Godard). Le Nosferat
