VERANO DEL 85

Lluminós thriller en forma de falsa pel·lícula d’adolescents

Que François Ozon visite regularment la sala d’exhibició de l’Utiye es mostra evident de què ens trobem davant d’un dels cineastes europeus més regular i amb més interessant filmografia de les darreres dècades.

El seu darrer film Été 85 presentat recentment al Festival de Donostia és un melodrama que no renuncia a les seues dosis d’intriga. Ozon narra hàbilment una història que ja se’ns ha contat en multitud d’ocasions (la rememoració del despertar sexual d’un adolescent a l’estiu), però els grans cineastes no destaquen per les complicades trames dels seus films, sinó per com són capaces de narrar-les.

El juliol de 1985 eixia al mercat discogràfic el senzill In between days de The Cure tema que pertanyia a l’àlbum The Head of the Door. La importància dela cançó, molt present al film, és ben palesa, ja que encaixa perfectament amb unes imatges creades al seu ritme. Les imatges captades pel director de fotografia Hichame Alaouié són altre dels atractius del film, ja que ha estat rodada en pel·lícula cinematogràfica de 16 mm per a connectar millor amb el període on passa l’acció, aconseguint una molt bella textura fotogràfica sobretot a les escenes a la platja i a mar obert. Le Nosferat