UN PEQUEÑO MUNDO

Dura immersió al pati del col·legi com una presó i un malson

La directora belga Laura Wandel, primerenca en el llargmetratge, troba una manera sensible, intel·ligent i profunda de contar una xacra tan vella com l’assetjament escolar.

La càmera acompanya a Nora, una xiqueta que, com quasi tots, plora en el seu primer dia de classe, terroritzada davant la incertesa, incapaç de comprendre l’abandó patern. L’ajuda com pot el seu germà major, però cap dels dos està preparat per al que s’aveïna. Encara que és un relat dolorós, Wandel no pretén fer patir a l’espectador. La càrrega de violència és limitada, el just per a fer comprendre sense sensacionalisme.

Les decisions estètiques i ètiques de la directora i guionista estan ben escollides. La seua mirada és la de la xicoteta Nora. Una mirada subjectiva que ja utilitzara Steven Spielberg en la reconeguda ET. En aquest cas, la càmera està a la seua altura i els adults són sovint éssers desenfocats: un braç que ajuda des de fora de camp, un mestre que ignora o comprén. Es mostra sense subratllar-lo l’abisme obert entre el drama que contemplen els ulls infantils i el món llunyà dels pares i professors, quasi sempre massa lluny per a protegir de veritat.

La directora explica que per a documentar-se “vaig observar patis de col·legis durant diversos mesos. El fet primordial era informar-me de com són en l’actualitat, encara que, en realitat, són més o menys els mateixos jocs que en la meua època. També em vaig reunir amb molts xiquets que em van parlar de les seues experiències en el col·legi, amb pares, professors, directors de col·legi; vaig assistir a mediacions, etc. Ha sigut un treball gegantesc, quasi documental al principi”. Kaligari