SORRY WE MISSED YOU

Premi del Públic al Festival de San Sebastian – Millor Films Europeu

Mirar el present per a comprendre-ho

El nou film de Ken Loach, igual que l’anterior I, Daniel Blake, es sustenta sobre dos conceptes: el llenguatge i el temps. El protagonista, Ricky Turner, ha de readaptar la seua vida als nous codis del món laboral, extensió rígida i fidel dels designis de la concepció salvatge del capitalisme contemporani, es veu obligat a associar-se  amb una multinacional de paqueteria exprés.

La clàusula segellada amb una encaixada de mans implica que Turner ja no és amo del seu temps; passarà gran part del seu dia com a missatger dels tòtems capitalistes de la segona dècada del segle XXI: les plataformes de venda online.

Un modus vivendi alienador que, com li succeeix a la seua esposa, una cuidadora d’ancians, a més d’afectar la seua vida personal i familiar, no troba l’empatia dels quals li envolten, ja que, com denúncia el realitzador britànic, són membres actius del sistema.

Morta la solidaritat i el rellotge vital, què ens queda? Implora Loach a través del fill major d’aquesta família, un jove brillant en plena adolescència que es qüestiona el seu esdevenir davant el desig dels seus pares que estudiï una carrera universitària. “Per a què aniré a la Universitat? Per a treballar dotze hores al dia en una cadena de menjar ràpid?” Un argument demolidor i tristament real amb el qual Loach articula un discurs latent en la seua filmografia però que, per fortuna, es readapta amb vigor a les exigències del progrés. Son of Saft.