SCARLET

El vol de la princesa i l’aterratge del aviador

Pietro Marcello ha volgut fer de la delicada Scarlet, una obra que parteix de les tenebres de la Primera Guerra Mundial per a després retratar una història amb diversos amors: el fort vincle entre un pare i la seua filla, Raphaël i Juliette, i la relació entre Juliette i un aviador, que alleujarà la soledat de la jove. Pietro Marcello, director molt valorat des que va signar l’encara més valorada Martin Eden (2019).

En la pel·lícula –i en “El veler roig”, el conte del rus d’Aleksandr Grin en el qual es basa el film–, l’arribada de l’aventurer apareix aureolada per un esotèric mantell de misteri. El film es deixa portar per la idea de la màgia i la fantasia, que actua com a contrapès a la pobresa i la marginació en la qual viuen Raphaël i Juliette. Amant dels contrapunts temàtics i conceptuals, Marcello plasma el xoc entre l’existència rural i noble de pare i filla i el sorgiment d’una vida urbana entregada al desenvolupament tecnològic i capitalista. De fet, es constitueix, en clau contemporània, com la celebració d’una forma de vida més pròxima a la naturalesa, menys viciada pel consumisme, més apegada als valors humanistes.

Construïda sobre un conjunt de belles cançons cantades per Juliette, una enlluernadora banda sonora de Gabriel Yared i una penetrant fotografia en cel·luloide, que constata la celebració d’una forma artesanal de fer cinema, la pel·lícula “resplendeix com un romàntic cant a l’esperança, com un poderós feix de llum amb el qual arraconar les tenebres que amenacen el nostre present”, recull la crítica. Kaligari