Sinopsi

Dies / Horaris

Cines El Teler

Dies: divendres 14 a dijous 20 d’octubre de 2022 (alerta las horaris)

Horaris:  divendres a les 18.00 – 21.00
dissabte a les 21.00 (a les 18.00 projectem EL GATOPARDO)
diumenge a les 18.00 – 21.000
dilluns, dimarts, dimecres i dijous a les 20.00

Ressenya:

Enlluernadora immersió en un paradís decadent i crepuscular

La tempestat bufa des del paradís, segons la paràbola que torturava a Walter Benjamin. I és tan fort el vendaval que l’àngel de la història no pot tancar les ales llançat       cap al futur al qual dona l’esquena. “I a aquesta tempestat”, afegia, “li diem progrés”.

Albert Serra proposa en la que és la seua segona participació en la secció oficial del Festival de Cannes, una reelaboració molt a la seua manera no tant d’allò que diu el filòsof jueu com per tot el que va deixar sense dir. No debades, i com el director reconeix, el seu cinema té molt d’abandó, de casualitat, de trobada fortuïta. De vendaval.

Pacifiction -així es diu per ser ficció en el Pacífic- és una pel·lícula localitzada en Tahití que parla dels paradisos perduts. O, millor, dels paradisos arrasats i d’un món colonial malalt d’una bellesa oferida en sacrifici al turisme. També parla del desig, una de les constants del treball del cineasta de Banyoles. Però sobretot, és una obra profunda i catàrtica que planeja per la pantalla com un animal ferit a la recerca d’imatges mai vistes, de silencis mai imaginats, d’una fosca amenaça que s’enreda en les ales dels àngels. Sona líric, potser només pedant, però d’això es tracta. D’atrevir-se a no seguir el guió.

I això, proposar un nou camí, és el que fa amb una descaradura i enginy singular Pacifiction. Ens conta la història de l’Alt Comissari de la República al qual dona vida al 100% i en cadascun dels plans un descomunal Benoit Magimel. El representant de l’Estat francés, home elegant i sensible, fa el que pot per aplacar la ira que s’estén per la població local.

Afirma el director que aquesta és “la més escrita” de totes les seues pel·lícules. També diu que volia abandonar els escenaris gastats i burgesos del cinema urbà que tant veiem per a donar amb un lloc pretesament nou. I conclou que, siga com siga, el seu treball amb els actors és sempre el mateix: “L’única regla és l’abandó, deixar fer. Perseguesc obsessivament crear imatges amb atmosferes inèdites que no hem vist mai abans. M’interessa la distorsió subtil de la percepció de l’espai i del temps. Tota imatge és ambigua i elusiva. I això és el que busque. Per a la resta ja estan les sèries de televisió”.  Son of Shaft

Trailer i Galeria

1 videos 3 imatges