ONE CUT OF THE DEAD

One Cut of the Dead va ser la pel·lícula més ovacionada pel públic al Festival de Sitges de 2018 tot i que no va rebre cap premi.

El títol fa referència, evidentment, a les diverses decapitacions de zombis que podem contemplar al film, però també al llarg pla seqüència que obri el film (uns 30 minuts sense cap cut), on es narren les dificultats que sorgeixen al rodatge d’una pel·lícula de baix pressupost (com passava també a la recomanable pel·lícula de Tom DiCillo Living in Oblivion -1995, però ara en format zombi), i traslladant l’acció al Japó, problemes que augmenten encara més quan l’equip de zombis actants és atacat per un batalló de zombis reals.

Després d’aquesta divertida i terrorífica primera part, en un segon acte Ueda es dedica, en un magnífic exercici meta cinematogràfic, a desconstruir tot allò que els espectadors hem estat contemplant, per acabar amb un tram final que acaba convertint-se en una autèntica lloa a tot l’equip humà necessari per a tirar endavant la producció d’un film, demostrant que també al darrer de les produccions de baix pressupost s’amaga una passió irrefrenable per la creació cinematogràfica. Le Nosferat.