NUESTROS MEJORES AÑOS

Es gaudeix l’aroma del cine italià de sempre

Si per alguna cosa es caracteritza el cinema de Gabriele Muccino, és per emocionar l’espectador i amb Nuestros mejores años ho ha tornat a fer. El realitzador italià conta quaranta anys de la història del seu país fins a arribar als anys 80, a través del naixement i evolució de la relació d’un grup de quatre amics: Gioulio, Gemma, Paolo i Ricardo. Per tant, una crònica sociopolítica del seu temps, desenvolupada pel retrat de l’amistat, les relacions amoroses, els vaivens econòmics i morals d’un grup tancat de personatges.

Li ha servit d’inspiració Una mujer y tres hombres (1974) d’Ettore Scola, fins al punt que presenten tants paral·lelismes narratius, formals i tonals que ha pagat pels drets. Els ressons es troben des de les mirades dels personatges a càmera interpel·lant l’espectador, fins al protagonisme d’una dona i tres homes i els seus successius intercanvis romàntics. Això sí, el conjunt té menys presència política i més sabor afectiu.

La cinta tracta temes  universals com ara la companyonia, el despertar sexual, la família, la naturalesa de l’amor, el compromís social o la traïció aliena i pròpia. També parla de la renúncia als ideals polítics i morals posant en primer pla la pràctica econòmica diària, de l’autosuficiència, els prejudicis intel·lectuals i de classe i sobre un concepte del món basat per l’individualisme o la solidaritat.

La crítica l’ha definida com a “divertida i sincera, tòpica per moments, però emocionant sempre”. “Cinema italià de sempre”. “Fluida i frontal, o acadèmica, que diran els més exigents, mentre sufoquen la llàgrima”. Kaligari