MARTIN EDEN

És, com alguns l’han descrita, la història del segle

Martin Eden és un clàssic de la literatura contemporània nord-americana. L’obra té un argument arquetípic: el jove analfabet que cerca una vida millor amb possibilitats econòmiques, culturals i artístiques que puguen fer realitat la seua obsessió i els seus somnis. És el conegut viatge iniciàtic d’aprenentatge amb personatge carismàtic, indòmit, aventurer, lluitador, idealista i desencantat que aconsegueix el que busca, però amb pèrdues importants al llarg del camí. El film és una adaptació particular i personalíssima de la novel·la homònima de l’escriptor nord-americà John Griffith Chaney, conegut mundialment com a Jack London.

Donada la complexitat de la pròpia novel·la autobiogràfica de London, és una història molt difícil d’adaptar al cinema. El director italià Pietro Marcello ho aconsegueix amb èxit, reconvertint la història i creant-ne una nova, partint de la mateixa matriu, però en indret i època diferents. La personalització del protagonista i la contextualització napolitana i europea en què el situa encara fa més enriquidora la història i li aporta un atractiu que traspua la pantalla per fer-se real a l’espectador.

L’Europa del convuls segle XX és un territori ben ric que serveix com a marc excepcional per a la història. La cultura, la societat, la lluita de classes, la política, discórrer dels esdeveniments que acompanyen el protagonista són l’escenari perfecte per mostrar-nos aquesta titànica lluita ancestral: l’enfrontament entre l’individu i la societat. Justament el mateix que pretenia la novel·la de London, amb l’Amèrica del nord que va viure i patir el seu autor. Atticus Finch