LAS HEREDERAS

Festival de Berlín Premi Especial del Jurat, Premi a Millor Actriu i Premi FRIPESCI . Nominada a Oscar per Paraguai.

Film íntim que prefereix el silenci i l’el·lipsi als subratllats.

Amb tres curtmetratges al seu haver, debuta al llarg Marcelo Martinessi amb Las Herederas, un film d’una maduresa, un rigor tècnic i una història que entusiasmen. Els resultats obtinguts van ser immediatament reconeguts a l’últim Festival de Berlín el febrer passat, on la pel·lícula es va alçar amb el premi Alfred Bauer al millor film.

Chiquita i Chela són les  seves protagonistes principals. Elles han sigut amigues durant tota la seua vida i s’intueix que mantenen una relació de parella. Viuen juntes en una antiga casa familiar, però l’edat se’ls ha tornat damunt, igual que els costos de mantenir un estatus i una casa que necessita reparacions urgents. Els diners escassegen i l’enfonsament econòmic és imminent. El problema esdevé crisi quan l’Estat les embarga. Per a saldar el deute, Chiquita decideix entregar-se i anar a la presó. Chela es queda sola. Alguna cosa haurà de fer per a poder sobreviure.

Metàfora sobre les dificultats que planteja la vida, Las Herederas, no solament mostra un cas d’una família vinguda a menys, sinó també l’empobriment general de tot un país. En la descripció d’aquestes dues soledats no solament hi ha por, sinó també desesperació. Aquestes dues dones han sigut criades en una altra època, la seua educació clàssica, fortament religiosa, només les ha preparades per a ser esposes i mares. El destí els ha oferit una altra cosa: soledat, pas del temps, manca d’acceptació dels canvis. Son of Saft.