LA VOZ HUMANA

Exercici d’estil rigorós i meticulós

“Quasi un capritx i una experiència de llibertat”. Així ha explicat Pedro Almodóvar el que ha suposat per a ell La Voz Humana, el seu últim treball, un curt de mitja hora protagonitzat per l’actriu britànica Tilda Swinton que es va presentar al darrer Festival Internacional de Cinema de Venècia. La Mostra es va  rendir davant la reinterpretació del director espanyol d’una obra teatral homònima del francés Jean Cocteau, que aborda la història d’una dona desesperada que espera al seu apartament la crida del seu amant que li acaba d’abandonar.

En La Voz Humana el personatge de Swinton –del qual es desconeix el nom– mira passar el temps al costat de les maletes que se suposa que el seu examant ha de recollir, i amb un gos amb el qual comparteix el duel. El director modela el text de Cocteau amb el seu segell més personal per a imprimir-li modernitat, perquè considera que en el clàssic la protagonista era massa submisa, i volia afegir el desig de venjança.

El film d’Almodovar és un Remake de La voce umana, que forma part d’un dels dos capítols de la pel·lícula L’Amore (1948) de Roberto Rossellini interpretada per Anna Magnani.

El director assegura que La Voz Humana forma part del cicle que va començar amb Julieta i va seguir amb Dolor y Gloria. El curt és també fruit del “idil·li” entre Almodóvar i Swinton, que ha seguit el camí del director des de la primera vegada que va veure Mujeres al borde de un ataque de nervios. L’idioma era el major repte al qual havien d’enfrontar-se totes dues parts. Swinton, per a adaptar-se a un rodatge i a un equip completament en espanyol. Almodóvar, en dirigir per primera vegada en anglés. El director va escriure el text en espanyol i després el va traduir, però li va donar completa llibertat per a canviar algunes expressions.

Als seus 70 anys i després d’una prolífica obra, Almodóvar no pensa a jubilar-se. Son of Shaft