LA PITJOR PERSONA DEL MÓN

Visió generacional sobre la parella amb un toc simpàtic

El 2011 Joachim Trier ens va sorprendre amb l’excel·lent Oslo, 31. August, adaptació a la Noruega actual del film de Louis Malle Le feu follet (1963), una radiografia desesperada i autodestructiva d’un jove-adult de 34 anys que s’adona que segueix sense tindre un lloc en el món ni esperances d’aconseguir-ho, ara ens presenta Verdens verste menneske el que, a priori, tanca la ja denominada “trilogia d’Oslo” del director (cal sumar la primera entrega Reprise, 2006). La pel·lícula és altra radiografia, ara d’una jove que vol un canvi a la seua vida i que es debat amb sentiments contrastats entre la persona que vol ser i la persona que sent realment que és.

Sobre el paper que la capital noruega ocupa en la seua filmografia, Trier ens diu “És una ciutat molt rica en relats, i sempre intente buscar nous angles per a contar-los. Quan escrius un guió ambientat en el lloc on t’has criat, apareixen intuïtivament imatges i llocs concrets, ja que tot té un valor determinat; es tracta del lloc que allotja els teus records i experiències.”

Titulada inicialment Julie (en 12 chapitres), la pel·lícula s’estructura en 12 capítols, amb pròleg i epíleg, que ens fan un tast de la vida de la protagonista en els àmbits familiar, professional i, sobretot, existencial. Aquesta comèdia romàntica (tal com li agrada definir-la al seu director) es converteix en especial gràcies a la magnífica interpretació de la protagonista Renate Reinsve que va obtindre un merescut premi a la millor interpretació al passat Festival de Cannes.Le Nosferat