LA INNOCÈNCIA

Premis Goya nominada a Millor actriu revelació (Carmen Arrufat)
Premis Gaudi a Millor actriu de repartiment (Laia Marull)

Transmet frescor sense excessos sobre la vida dels adolescents

Poques estrenes com a directora són tan sincers, tan arrabassats, tan directes. Lucia Alemany se les enginya en La innocència, per a donar amb una veu pròpia al voltant dels dubtes d’una adolescent.

La pel·lícula retrata l’estiu decisiu de l’adolescència de Lis –interpretada magistralment per Carmen Arrufat- amb una veritat que clama al cel. En el seu debut en el llargmetratge, Lucia Alemany demostra que coneix bé les festes de poble, la rumorologia que desencadena qualsevol gest, paraula o el que les llengües viperines qualifiquen de males companyies i també aquests pares de punyades en la taula i samarreta imperi i aquestes mares temeroses però anheloses, amb el fons dels ulls il·luminats pel desig de semblar-se a qui no deurien.

Podria dir-se que no hi ha res en La Innocència que agarre l’espectador per sorpresa, però tal vegada és tan fidel a la realitat dels seus arquetipus, que sembla un tros de vida furtada d’un poble de Castelló, amb aquesta atmosfera de complicitat i oci de carrer entre els adolescents combinada amb un esperit de vigilància i xiuxiuejos opressius, amb els somnis de llibertat i la por d’haver-se enganyat, el que fa madurar Lis, quan ha de decidir si mentir o no els seus pares sobre el seu embaràs.

Jove es queda embarassada i tota la problemàtica posterior. Aquesta història l’hem vista en moltes ocasions, però el que la fa nova i emocionant és la frescor dels seus diàlegs, la veritat que transmeten les situacions més quotidianes, sobretot, la seua actitud de no jutjar cap dels personatges per molt cafres, masclistes, xafarders o imprudents que semblen. Kaligari.