LA ESCALERA DE CARACOL

ONTINYENT NEGRE 2022

Una de les millor pel·lícules de Robert Siodmak

Van ser molts els directors europeus que van buscar refugi a Hollywood per l’auge del nazisme en el vell continent, reforçant així de manera notable l’interés del cinema americà i regalant als espectadors infinitat de grans pel·lícules. No obstant això, no tots ells han perdurat de la mateixa forma en la memòria dels cinèfils, sent una llàstima que directors de la talla de Robert Siodmak no siguen prou recordats hui dia.

En L’escala del caragol Siodmak centra la seua atenció en una elaborada atmosfera de suspens, no dubtant a tirar mà de recursos propis de l’expressionisme alemany com una molt contrastada utilització de les llums i ombres que també la relacionada amb el pròsper cinema negre d’aqueixos anys i poc habitual en els thrillers d’aquest tipus en aquells dies.

A més, l’elegant maneig de la càmera i la minuciosa construcció dels plans troba un molt necessari suport en la banda sonora de Roy Webb perquè fins i tot en les escenes de calma aparent se’ns transmeta la sensació que alguna cosa podria passar en qualsevol moment, jugant en la seua mesura justa amb el suspens artificial i brillant de manera indiscutible quan arriben els crims, moment en el qual Siodmak també dona el millor de si mateix gràcies a un impecable treball de planificació, mostrant un exquisit bon gust per a no deixar-se portar pel costat més macabre.

En definitiva, L’escala del caragol és una joia més en la filmografia de Robert Siodmak gràcies al talent exhibit en la posada en escena pel realitzador alemany i pel molt encertat treball dels seus protagonistes, però també és un títol que avança el que altres cintes sobre psicòpates i fins i tot diversos subgèneres que es popularitzarien molts anys després.