LA CENIZA ES EL BLANCO MÁS PURO

Història d’amor, cruel i emotiva a parts iguals, ambientada en el submón mafiós.

La nova pel·lícula de Zhang Ke és un melodrama ambientat en el món de les màfies xineses (les organitzacions Jianghu) on es posa en relleu la degradació actual de conceptes com l’honor i la lleialtat tan lligats des de sempre a la filosofia oriental.

L’actriu Zhao Tao (dona i musa del director xinés) dona vida a l’heroïna del film que ha de fer front a una societat tramposa i covard, metàfora de la Xina actual, un país convuls que paga la modernització soferta des de l’inici del nou mil·leni amb la pèrdua dels valors tradicionals i l’augment de la corrupció institucional. Segons Zang Ke “La societat xinesa segueix sent un sistema patriarcal, però les dones actuals refusen l’actitud gentil i submisa que les seues mares es van veure obligades a mantindre”

El director filma amb escassos plans i moviments de càmera, atrapant als personatges en precisos enquadraments on destaquen els primers plans de l’actriu. La trama està narrada a base d’un intel·ligent i magníficament ben articulat sistema d’el·lipsis, alhora que juga amb els formats: 4:3 per a mostrar les primeres seqüències (majorment escenes carcelàries) i el 16:9 panoràmic posterior quan la protagonista recupera la llibertat.

També és la primera vegada que treballa amb un director de fotografia occidental (Eric Gautier), utilitzat càmeres diferents per a rodar la pel·lícula amb la finalitat que les diferents textures ajudaren a reconéixer el pas del temps tal com especifica el director en una entrevista publicada per la distribuïdora Golem “les primeres escenes estan rodades amb una càmera de vídeo amb menys resolució, després amb Digi-Beta i en alta definició, la secció central està rodada en 35 mm i per a la darrera part hem provat amb la Red Weapon”. Le Nosferat.