INVISIBLES

Una mirada femenina d’amistat i maduresa

Torna a ficar-se darrere de la càmera la directora Gracia Querejeta, continuadora de la saga cinematogràfica espanyola iniciada pel prolífic productor Elías Querejeta, i ho fa, amb una pel·lícula que se sosté amb la paraula i el talent de tres actrius capaces d’omplir de matisos la conversa més anecdòtica i banal, aquesta on s’amaga la veritat última que es resisteix a eixir a flotació. Adriana Ozores, una professora de matemàtiques que ha perdut el sentit de la seua vocació i del seu matrimoni, converteix el seu personatge en un inesperat i dolorós crit contra el cinisme. Emma Suárez, una executiva del món del cinema soltera i amb sobrada seguretat en si mateixa, càrrega amb elegant humor i subtilesa la mal portada crisi dels 50 anys d’una dona acostumada a ser el centre de tot. I Nathalie Poza compon amb enorme tendresa a la tercera amiga, una dona insegura, incapaç de plantar-li cara ni al fantasma de la soledat ni a la “plasta” de la seua fillastra.

Ens trobem davant la història d’un grup d’amigues que agafen el costum (molt de moda de fa un temps) de sortir a caminar una vegada per setmana, cosa que comença com una distracció i una forma de fer exercici que es converteix per a elles en una necessitat.

Els passejos els serveixen també per a estar informades del que els passa a cadascuna d’elles… a poc a poc veuen que en l’amistat també hi han secrets i es recorre a la mentida.

Pel·lícula amb brillants e hilarants diàlegs, que es por recomanar amb seguretat. Igor