INTEMPERIE

5 nominacions a Goya d’entre d’ells a Millor pel·lícula i Millor guió adaptat

La desolació, la misèria física i moral.

Intemperie suposa l’esperat retorn del director sevillà Benito Zambrano després de vuit anys des que s’estrenara La voz dormida (2011). Aquesta història ens retrotrau a un univers de postguerra que bé podria emparentar-se amb el descrit per Miguel Delibes en Los santos inocentes.

Zambrano, sempre compromés en les seues obres amb el discurs social, ens presenta una obra aborronadora, però realitzada a ritme de western que la fa més digerible per a tota classe de públic. Intemperie té moments realment claustrofòbics, de violència nua amb un terror psicològic molt físic i realista que ens fa sentir en la nostra pell el patiment pel qual passen els personatges per culpa de la crueltat inherent al ser humà.

El rencor, el perdó, la humiliació i la dignitat són temes capitals que es tracten en aquesta road movie emocional que contraposa l’exercici del poder dels rics a la supervivència dels desheretats i pobres. Intemperie és un film que ens mantindrà tota la projecció amb el cor en un puny. Supertramp.