HIJOS DEL SOL

L’esperança està en l’escola

A Els fills del Sol, el cineasta iranià Majid Majidi ens narra les dificultats d’adaptació que sofreixen els infants sorgits de famílies desestructurades a l’actual Teheran, i ho ha fet totalment allunyat dels canons orientals, per contra, ha dotat a la seua narració d’una vigorosa i àgil posada en escena farcida d’acció i d’emoció aconseguint una pel·lícula molt internacional que podríem situar en qualsevol lloc del món, sobretot ara que les desigualtats han crescut durant l’actual pandèmia.

Majidi ens narra amb mestria i honestedat aquesta aventura infantil intercalant dosis d’intriga i de denúncia social, i escenes de comèdia tot sobre un rerefons trist que ens recorda en certa manera als relats de Dickens o al cinema neorrealista. Però allò que més destaca del film són les “naturals” interpretacions dels actors infantils on destaquen Rooholla Zamani i Shamilla Shirzaden als papers d’Ali i de Zahra.

El cineasta iranià es va a donar a coneixer internacionalment amb Els xiquets del paradís (1997) on retratava la pobresa infantil a la capital iraniana, i posteriorment va filmar El color del paradís (1999) on narrava les penúries d’un xicon cec. Podem dir, per tant, que la infantesa és un tema recurrent al seu cinema.Ara a Els fills del Sol els(les) espectadors(es) occidentals podem constatar què és el que ha canviat, i què el que no ho ha fet, a l’Iran durant aquestes dues últimes dècades.

“Sempre m’ha interessat el sorprenent món dels xiquets. És un món amb una autenticitat irrefutable i amb el que el públic s’identifica fàcilment…Com a realitzador, em senc molt atret pels xiquets. Són una font d’inspiració: la seua passió, originalitat, imaginació i eixa llibertat que els permet viure aventures. Veuen allò que els adults han deixat de veure i fan gala d’un coratge del que careixen els adults” (Majid Majidi). Le Nosferat