GIRASOLES SILVESTRES

Film evolvent amb una immensa Anna Castillo

En Hermosa joventud (2014), Jaime Rosales va retratar les barriades madrilenyes per a comptar el “no futur” d’una joventut desnortada. Ara en Girasoles silvestres el director es trasllada a un barri popular de Barcelona en el qual tracta de sobreviure Julia (Anna Castillo), una jove mare de dos fills, separada del pare, un militar destinat a Melilla, i amb uns fills que es queixen que en el col·legi els ensenyen en un idioma “rar” (el català). Julia es bat el coure pels seus fills i encara que diu que “passa dels tios” cau corpresa d’un tipus macarra de maneres de pinxo, Óscar, al qual dona vida Oriol Pla.
Ja se sap que les millors persones cometen els pitjors errors de judici i fins a la catarsi final anirem descobrint que darrere de la façana de prepotent d’Óscar s’amaga a un tipus feble i manipulador que entén les relacions com una forma de control i dominació. El duel entre Oriol Pla i Anna Castillo és el millor d’una pel·lícula en la qual Rosales busca un nou camí estilístic despullat de tot artifici amb un to que recorda als Dardenne. Tirant d’el·lipsi, coneixem a una jove insegura com tothom però amb una enorme capacitat de resistència que se sobreposa als diversos colps, sent el seu major triomf no perdre la frescor ni envilir-se pel camí.