EL SILENCIO DE LA CIUDAD BLANCA

El film està basat en la novel·la homònima d’Eva Garcia Sáenz de Urturi publicada el 2016, novel·la que constitueix l’inici de les aventures del policia de l’Ertzaitnza Unai López de Ayala “alias Kraken” (de moment, l’escriptora ha publicat dues novel·les més: Los ritos del agua i Los señores del tiempo en el que ja es coneix com a Trilogia de la ciutat blanca). El silencio de la Ciudad blanca està ambientada a la ciutat de Vitòria i comença amb l’aparició dels cadàvers de dos joves a la cripta de la Catedral Vella de la capital alabesa.

Javier Rey, com a Kraken, i Belen Rueda, com a la inspectora en cap, porten el major protagonista, però cal destacar també la presència d’un immens Manolo Soto. Per la seua banda, el director ens mostra una vegada més la seua habilitat per a moure els protagonistes dins de l’enquadrament, aconseguint moments de gran plasticitat que ens recorda al vitalista Calparsolo dels seus millors films, com ocorre a la seqüència de la persecució en la catedral.

Altre encert en l’ambientació aconseguida per Calparsoro i pel seu director de fotografia Josu Inchaustegui és la construcció d’una arquitectura angoixant farcida d’espais freds que ens recorda els clàssics films expressionistes.

Amb respecte a l’adaptació el director ens comenta “Una novel·la és molt més rica que una pel·lícula ja que no és tan sols el que llegeixes, sinó també tot el que et pots imaginar sobre allò que està escrit, a més a la novel·la no hi ha restriccions de temps…Jo volia que la pel·lícula no semblara un thriller pla on s’arribarà a un final on es quedara resolt tot, m’estimava més que la narració presentara ramificacions, que la història anara obrint-se i així fent-se més interessant. El film acaba sent com una partida d’escacs on una de les parts disposa de molta més informació”. Le Nosferat.