EL MEU VEÍ TOTORO

Gran obra mestra per a tota la família

El meu veí Totoro es contempla com una obra fruit dels records infantils, no en va, l’autor va participar en l’elaboració d’Heidi i de Marco, les celebèrrimes sèries japoneses de dibuixos televisius dels 70. La trama del film gira al voltant de dues xiquetes, Satsuki i Mei, i la seua màgica estada en una casa de camp en companyia del seu pare,  mentre esperen que sa mare, convalescent en una clínica, es recupere de la seua malaltia, però, sobretot, la seua intensitat poètica, la seua vitalitat fresca i imaginativa i l’exuberància plàstica de la seua realització tenen tanta força que per si soles expressen millor que res el grau d’implicació  personal i emocional, de Miyazaki en aquesta genuïna obra d’art. Implicació que es tornarà a donar en títols posteriors de l’autor, sense anar més lluny, Ponyo en el acantilado, que l’Utiye també va de projectar.
En aquest sentit, el personatge de Totoro, estrany i un tant inquietant, malgrat revelar-se finalment bondadós i protector, compleix una funció en la vida de les xiquetes protagonistes, una mena d’éssers fabulosos, la presència dels quals anuncia, fatídicament, el final de la infància i el principi de la joventut i la posterior maduresa. Per això, El meu veí Totoro esdevé una de les més belles pel·lícules legades pel cine de la dècada dels vuitanta i una de les millors aproximacions a l’univers de la infantesa, entés com un espai màgic i vital, tan bell com, de vegades, tenebrós; en el qual els nens són per darrera vegada nens abans de precipitar-se a la mediocritat de la vida adulta. D’obligada visió.