EL HOYO

Nominada a Goya a Millor Director novell, guió original i efectes especials

Nominada a Gaudí a Millor pel·lícula de parla no catalana, guió i efectes especials

6 nominacions als Feroz, d’entre d’ells a Millor pel·lícula i Millor director

Reflexió sobre la naturalesa despietada de la societat.

Principalment El hoyo transcorre en un gegantesc centre de detenció subterrani, compost de centenars de cel·les, on els presoners de la part alta mengen i els dels pisos més a baix es conformen amb les restes que queden dels aliments o amb res. Periòdicament són canviats a l’atzar de posició. L’òpera prima de Galder Gaztelu-Urrutia tracta de recordar-nos que la societat és per naturalesa despietada, un territori hostil en el qual uns ignoren les necessitats dels altres i en el qual els pobres es devoren els uns als altres, i mentre ho fa es torna cada vegada més grotesca, fins a culminar en una bacanal de violència, horror i canibalisme. En tot moment, això sí, la pel·lícula s’embolica d’una atmosfera surrealista, que li evita caure en el discursisme malgrat la seua ocasional tendència a la sobre explicació. I, gràcies a les generoses dosis de comèdia negra i absurd gore, es manté sorprenentment lleugera.

El director ha explicat que “en algun moment, la humanitat haurà d’afrontar el repartiment just de la riquesa”. Aquesta és una de les lectures, però en té moltes més visions: “Es parla de per què som tots tan egoistes i –podent fer una crítica senzilla i populista del sistema capitalista– la pel·lícula no va per a ací, sinó que apel·la a la responsabilitat de cadascun i al fet que l’individu ha de prendre iniciatives personals si volem arreglar això, perquè no podem esperar que ho facen els governs o les grans corporacions. Hem d’exigir responsabilitats als mandataris, però tampoc ho faran tot ells, i si a més els usem d’excusa per a no fer nosaltres res, al final no canviaran les coses. No hi ha un atac directe per a ningú: la pel·lícula no va contra els de dalt, sinó sobre què faries tu depenent d’en quin nivell et trobes. Hi ha en el film una crítica al sistema capitalista, però també al socialista”. Kaligari.