EL CHICO

Torna 100 anys després de l’estrena, ara restaurada en 4K

Coincidint amb el centenari de la pel·lícula The kid, del mestre del cinema mut, Charles Chaplin, s’ha restaurat el film per a oferir una imatge més nítida i una música que sona molt neta. La història arranca rialles, al mateix temps que és angoixant i commovedora, ja que toca els cors dels espectadors. Des que el comediant entra en escena, no hi ha ni un sol moment avorrit.

Va ser el primer llargmetratge, encara que només dure 60 minuts, del genial Chaplin. Segons la crítica assenta les bases del seu cinema que no està exempt de sentimentalisme, amb un discurs pretensiós, però inventa un personatge immortal, aquest Charlot a qui és impossible no voler, partir-se de riure amb la seua heroica i quotidiana supervivència, la d’aquest perdedor entestat a mantindre una dignitat tragicòmica. En els formidables curtmetratges de Chaplin no hi ha temps per oferir una profunda visió de món. Bastant cru ho té l’extravagant rodamon per a buscar-se la vida, fugir de la policia, sortejar als forts, arrancar un dia més a la intempèrie i als desastres. Però The kid, li permet desenvolupar una història amb pròleg, nus i desenllaç. I ho fa admirablement, combinant humor, esperpent, tendresa i sentiment.

Les circumstàncies obliguen el vagabund a carregar amb un nadó abandonat. I ací comença una preciosa història d’amor, de salvaguarda mútua entre tots dos, de mantindre les formes enmig de la misèria extrema. Destaca el costat golf, la resistència, la capacitat per enredar, l’habilitat per a la fugida ràpida, d’aquest tipus en intempèrie permanent.

També apareix l’estrip, la pèrdua, el sofriment extrem. L’expressivitat de Chaplin és magistral, però també el seu olfacte per a trobar l’extraordinari xiquet, Jackie Coogan. Aquesta careta, aquesta mirada, aquests moviments, tenen capacitat 100 anys després per fondre un iceberg. La crítica ha destacat que, tot i el pas del temps, aquesta pel·lícula manté el seu atractiu i que “el deute de cinema i de la vida amb Chaplin és a perpetuïtat”. Kaligari