EL ACONTECIMIENTO

Lleó d’Or al Festival de Venècia

Presenta un trauma personal com un thriller devastador

Prendre la decisió d’avortar és una de les experiències més traumàtiques que pot patir una persona, fer-ho amb la imperant societat masclista (encara actual) no facilita gens les coses. L’Événement està basada en el relat homònim autobiogràfic que l’escriptora Annie Ernaux va publicar l’any 2003 sobre els fets que li van ocórrer l’any 1963 (que l’escriptora tardara 40 anys a sincerar-se dona fe del trauma que li suposaria l’experiència en aquells llunyans anys 60).

L’any 1963 l’avortament estava penalitzat a França, la despenalització “amb condicionants” arribaria l’any 1975, 10 anys més tard arribaria a Espanya. En eixe període (els 70 i primers 80) les dones espanyoles de classe alta volaven a Londres per a avortar (si disposaven de passaport, autoritzat pel pare o pel marit), les menys riques anàven als Països Baixos (a València eixien autobusos amb certa regularitat cap al país dels tulipans plens de joves a la recerca d’una oportunitat que a casa tenien vetada), i les més desafavorides havien d’avortar clandestinament envoltades amb pobres condicions de salubritat que posaven en clar perill la seua pròpia vida.

Guanyadora del Lleó d’Or al passat Festival de Venècia, la pel·lícula d’Audrey Diwan està estructurada a partir de l’agònic transcórrer de les setmanes d’embaràs de la jove Anne, una extraordinària Anamaria Vartolomei a la que se li va negar el premi a la millor interpretació al mateix festival per a atorgar-li’l a la nostra Pe (No Comment).

Diwan cus un relat cronològic, sense salts temporals, focalitzat sempre des del personatge protagonista, que ha de bregar el seupersonal calvari sempre tota sola. Algunes escenes fan tallar la respiració dels espectadors, com als millors relats de terror, gràcies sobretot a la immensa interpretació de la protagonista en un paper que va anar construint a poc a poc i colze a colze amb la directora. A més, el format acadèmic (més quadrat i clàssic) que ha utilitzat el director de fotografia Laurent Tangy contribueix a proporcionar l’ambient opressiu que envolta i angoixa a la protagonista.

“…hi ha més dones creant i fent cinema, açò és la clau perquè les nostres històries arriben a la pantalla” (Audrey Diwan). Le Nosferat