DRIVE MY CAR

Oscar a Millor Pel·lícula Internacional
Premi a Millor Guió al Festival de Cannes

Un viatge al millor cine. Una obra mestra

Drive my car és una road movie que no arriba molt lluny en quilòmetres, que no persegueix l’horitzó d’una carretera sense final. És un viatge diari, d’anada i tornada al treball, però amb un denominador comú: un Saab 900 roig. Un espai privat, íntim, un confessionari en el qual dues persones desconegudes acaben alliberant-se. Per tant, més que un viatge físic, és un viatge emocional a l’ànima dels personatges.

Ryûsuke Hamaguchi acosta els espectadors a uns personatges la derrota dels quals, el dolor i el consol transcendeixen a través d’un muntatge de “Tio Vania” d’Antón Chéjov a Hiroshima, ciutat-metàfora de la destrucció i la reconstrucció humanes.

Basada en el conte homònim d’Haruki Murakami i en almenys dos relats seus més, Drive my car és una obra mestra sobre el duel i la incomunicació que, enfront d’aquesta clivella que hui ens aguaita a tots, s’aferra a les formes tranquil·les i refinades de l’escriptor rus, qui fins a l’últim alè va abominar del “depriment” mal gust que llavors l’envoltava. El protagonista és un director teatral i la relació que estableix amb els seus actors –i, especialment, amb la xica encarregada de ser la seua xofera– que s’allunya de qualsevol temptació catàrtica per a, durant les tres hores que dura la pel·lícula, oferir un recital de subtileses.

Amb la lent d’augment d’un text teatral universal en una mà i la de la més exquisida tradició del cinema japonés en l’altra, deixant que tots dos llenguatges formen una trena amb vida pròpia, Hamaguchi ens recorda que existeix esperança i que, més enllà de la soledat i el fred, el cor, com el seu cotxe roig, continua bategant.

Hamaguchi és hui un cineasta venerat, que fa un any va obtindre el Premi Especial del Jurat de la Berlinale per La ruleta de la fortuna i la fantasia i uns mesos després, el del millor guió a Cannes per aquesta pel·lícula. Kaligari