DILILI A PARÍS

Premi César a Millor Pel·lícula d’animació

Un viatge inabastable i meravellós

L’animació és potser la nostra primera eina per a dibuixar el món, però, per desgràcia, a vegades i per molt xicotets que siguem, ja som víctimes de molts prejudicis. Abans que Michel Ocelot ens poguera portar de la mà a un univers poblat per altres colors, races i ritmes, els dibuixos que consumim al costat dels desdejunis als matins ja se’ns han apoderat.

Afortunadament, la cinefília sempre brinda noves oportunitats al pacient. Així, Michel Ocelot torna a la cartellera amb una pel·lícula de vímets similars a les seues anteriors obres, confirmant la seua indestructible voluntat per transmetre la mateixa identitat, el mateix esperit didàctic i de rebel·lia davant el que s’estableix en el gènere. Dilili a París és la història d’una xiqueta que recorre la capital francesa de la Belle Époque intentant acabar amb una xarxa de segrestadors. Mentre viu les seues aventures a bord d’un tricicle, coneix a cada artista que en aquella època transitava els carrers de la ciutat, des de Pablo Picasso fins a Sarah Bernhardt.

Els fons sobre els quals Dilili corre i interactua són fotografies de París i els seus voltants, que aporten concreció i bellesa en els seus racons més icònics (la façana del Moulin Rouge, l’Arc del Triomf…), però sobretot fan gaudir amb la seua passió pel detall en els vibrants viatges al voltant de Montmartre o Montparnasse. En el narratiu, Ocelot signatura un guió de marcat caràcter polític i feminista, encara que siguen inquietuds transmeses amb el seu habitual to lleuger, en el qual prevalen l’aventura per damunt de tot.